"Després de recórrer uns pocs metres entre fulles seques va aparèixer
davant meu una paret de pedra, mig derruïda, que no era més que el vestigi de
la vella muralla medieval. Recordo que era un dia especialment ennuvolat i la
boira de primera hora del matí semblava enganxar-se a terra com un nen que
demana cinc minuts més abans d’aixecar-se del seu llit. La qüestió és que
aquella boira donava un aire màgic a aquell escenari"
Fragment de La Noia Que Feia
Papallones d'Origami